Crònica poètica d’una sortida.
Amb la bona companyia de dos botànics passionals, en Joan M. Roure i la Jordina Belmonte, gaudírem la bellesa del Cap de Creus tot entrant per Port Lligat.
I jo, lletraferida, amant de la natura, he tractat d’atrapar la immensitat en la brevetat d’uns Haikus que em plau d’oferir-vos.
HAIKUS
Mans d’encanteri
forjaren la bellesa
d’un indret únic!
Paisatge insòlit
amalgama de pedra
i verds sotmesos.
Sobre una roca,
ferit de tramuntana,
repta un llentiscle.
Sol de migdia.
Vertical flamarada
que tot ho abrusa.
S’estimba l’ona
que dibuixa, salvatge,
la partitura!
Davalla l’astre
entre robins i coures.
Pinzell oníric!
Al llenç de l’alba
es perfila una roca
de nit vestida...
Mans d’encanteri
forjaren la bellesa
d’un indret únic!
Paisatge insòlit
amalgama de pedra
i verds sotmesos.
Sobre una roca,
ferit de tramuntana,
repta un llentiscle.
Sol de migdia.
Vertical flamarada
que tot ho abrusa.
S’estimba l’ona
que dibuixa, salvatge,
la partitura!
Davalla l’astre
entre robins i coures.
Pinzell oníric!
Al llenç de l’alba
es perfila una roca
de nit vestida...
... i tot fent camí, ens topàrem amb la sensibilitat d’un artista universal, Dalí, on prega en un poema, arborat als quatre vents, preservar la bellesa natural de l’entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada