I neix el dia
a l’hivernal paisatge
tramat de grisos.
Fondalades de boira
s’esfilagarsen lentes.
...
Nius de silenci
entre les branques nues
que el vent bressola...
Entre vels de boirina,
la primavera es gesta.
...
El vent flagel·la
un xiprer solitari
que trist sospira.
Cau l’obscura hivernada
sobre el temps de les roses...
...
I cau com pètals
la neu sobre el silenci
de la nit fonda.
Amagada, la lluna,
s’ha perdut l’espectacle!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada